5. Abril 2009 por admin.

Avui diumenge, 5 d’abril, els museus dependents de l’ajuntament de Barcelona (mitjançant el Institut de Cultura de Barcelona, ICUB) han encetat un nou horari: obrir diumenges a la tarda i sense haver de pagar… una bona iniciativa, que per ara els museus de la Generalitat de Catalunya (el MNAC, el Museu d’Història de Catalunya…) no seguiran pas l’exemple.

No obstant, fins a quin punt és positiu? pel preu, el MNAC a l’estil del Museu Picasso de Barcelona (ICUB) ha posat a la venda un abonament anual per 14€ (encara que no queda massa clar on comprar-lo, doncs t’adreça al Taulell Amics del MNAC.. i el preu per a una persona no estudiant (ni Senior) de ser Amic del MNAC és de 40€), però bé, si parlem de 8, 50€ per a una entrada puntual (amb validesa per a dos dies) resulta un xic cara!

Per la qüestió de l’horari d’obrir diumenges per la tarda.. Hi ha una qüestió ben clara, aquesta obertura s’ha d’acompanyar d’activitats prou engrescadores com per poder competir amb la resta d’oci que s’ofereix!

Un oci que podríem definir de proactiu… cinema, concerts, teatre ho són, doncs ofereixen a l’espectador moviment, un espectacle que comença i acaba… en resum , tot un ventall d’emocions, que costa despertar dins d’un museu, si no s’afegeix una mediació activa entre el que s’exposa i l’usuari.

Per exemple, l’informatiu de la TV3 informava que, a partit del mes d’abril, els diumenges per la tarda (fins el març ho feia pel matí), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (ICUB) proposa una visita teatralitzada! Una bona manera de presentar quasi un milió de objectes de forma agradable i entenedora…

No obstant, considero que la opinió de la directora del Disseny Hub Barcelona (DHub), Marta Montmany, que ha assegurat que propiciarà visites “de poca qualitat” als museus més freqüentats, mereixeria una severa reprobació… tant pel caràcter públic del museu com per no considerar el bagatge de cadascun dels visitants com una barrera, sinò com a un incentiu que permeti fidelitzar-los!

Aquesta és la clau de la mediació cultural als museus… despertar emocions a l’usuari (sense menysprear el seu context socio-econòmic)… provocar-lo, interpel·lar-lo! La comprensió del que s’exposa no ve pas sola! Els recursos proactius basats en el diàleg teatral, els jocs, la contraposició a un context proper a les persones, són recursos que no s’han de fer estranys als museus ni als seus visitants!

Sense parlar que totes aquestes activitats, primer s’haurien de promocionar pel seu lloc web, tot reforçant-les! Però, aquest és un tema del què ja parlarem en un altre moment.

Publicado en Museus BCN | 1 comentario »

22. Marzo 2009 por admin.

Tot just encetada la nova línia programàtica del, nou de trinca, Arts de Santa Mònica és hora de fer un petit anàlisi de com s’ha portat aquest projecte…

Primer hem de tornar cap endarrere… cap a mitjans de l’any 2008, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va decidir que l’anterior format (centre d’art contemporani) no s’adia amb l’edifici de l’antic convent de Santa Mònica i calia diversificar-ne les activitats, a fi d’aprofitar millor l’espai.

La resposta del director del llavors Centre d’Art Santa Mònica (CASM), Ferran Barenblit va ser demanar una nova ubicació i presentar la dimissió… a dia d’avui, el lloc web del CASM informa que el mes d’abril tornarà a obrir, però encara no queda gaire clar on ho farà.

Tanmateix, no podem dir que la gestió de la conselleria hagi estat gaire “diplomàtica”amb el sector de l’art, que ha ant veient com els espais públics d’exposició d’art s’han anat esvaint a la ciutat de Barcelona.

Però, sense entrar en opinions polítiques, sí que resulta interessant fer-se una pregunta. Fins a quin punt ompliran de més activitats i de públic el nou Arts Santa Mònica respecte a l’anterior?

El plantejament que ha fet en Vicenç Altaió (antic director del KRTU) i el seu equip interdisciplinari: Manuel Guerrero (antic coordinador del KRTU) en Arts, Josep Perelló en Ciència i d’Enric Marín en Comunicació parla  “d’espai de confluència i de creuament entre diverses disciplines de la creació artística contemporània amb la ciència, el pensament i la comunicació. “

La resta de l’explicació sobre programació i espais la podeu trobar en aquest enllaç..

En tot cas, hem de esmentar que el KRTU té un bon currículum en recerca de noves tendències culturals i de les més emergents… No obstant, el seu concepte de difusió estava més vinculada als estudiosos que no pas al públic profà i possiblement interessat…

Fins a quin punt, sabran els d’Arts Santa Mònica arribar a tots els públics… en tot cas, la figura d’Enric Marín pot donar certa solvència en aquest aspecte (haig de dir que va ser professor meu a la UAB). No obstant, amb un de sol no hi ha prou!

Però, en tot cas, se’ls ha de deixar un cert temps per comprovar si aquesta aposta assoleix l’èxit en els seus objectius.

A més, seguin el fil de la poca “diplomàcia” del Conseller Tresserras… No  hauria estat cap desastre haver fet coincidir la inauguració del Arts Santa Mònica amb l’aclariment a tot el sector artístic de quina seria la nova seu del CASM.

No és de rebut que volent encetar un centre de recerca en la cultura, als artistes catalans contemporanis se’ls doni la sensació que la seva opinió i el seu bagatge han estat menyspreats…

La Cultura la formem tots!

Publicado en Arts Santa Mònica | 1 comentario »

15. Marzo 2009 por admin.

Demà, dilluns 16 de març (i sempre que el President de la Generalitat de Catalunya el confirmi) el ja oficial President del Consell de les Arts i de la Cultura ha convocat a tots els membres per la primera reunió de treball (el proppassat dijous 12 es constituïa el plenari del Consell que decidí proposar a Xavier Bru de Sala com a president)… Encara que amb una particularitat! Encara no disposen de seu fixa i la seves diverses reunions seran itinerants…

Segons les seves declaracions, la jornada té tot el caire de voler treure’s de sobre diversa feina acumulada i, sobretot, endarrerida com per exemple, confirmar cinc convocatòries elaborades per l’encara existent Entitat Autònoma de Difusió Cultural. És a dir, que els diversos col·lectius objectiu d’aquestes convocatòries veuran certament endarrerides la possibilitat de demanar ajuts o subvencions. A més, sense saber encara a qui s’hauran d’adreçar, perquè encara no hi ha una seu física del Consell….

Sense descomptar que es vol decidir quins han de ser els dos vicepresidents i crear onze comissions de treball… entre altres qüestions.

Si hem de comptar que segons les declaracions del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el proppassat 19 de novembre de 2008 al Parlament de Catalunya, aquest Consell gestionarà pràcticament quasi tot el pressupost destinat a promoció, difusió, subvencions i ajuts de Cultura (exceptuant el Institut de Indústries Culturals. ICIC) ens hauríem de fer algunes preguntes…

Com és que el Departament de Cultura ha tingut tant poca previsió per no saber on posar físicament al Consell? On es reuniran aquestes 11 comissions de treball? Desapareixerà la Entitat Autònoma de Difusió Cultural o es mantindrà com a seu del Consell per poder entregar documentació al Consell?

En certa manera, sense una seu física i personal adscrit al seu funcionament (secretaria general, administració, gestió, atenció als usuaris, lloc web propi, comunicació i premsa…) no sembla que el Consell pugui funcionar a ple ritme fins a que no s’aclareixi tot plegat… però mentrestant serà el personal de l’Entitat Autònoma qui farà aquestes funcions?

Sens dubte, no és gaire arriscat poder acusar a la conselleria i la pròpia Generalitat de certa disbauxa en el plantejament del Consell… tenim els seus òrgans directius, el pressupost… però no pas qui formarà el cos de gestió, administració…ni tant sols l’edifici que hauria d’acollir-los!

Fins el 10 de març de 2009 no es van aprovar el seus estatuts… Una qüestió que ve a ser el reglament de funcionament i que potser aportin certa llum a tot plegat… Però, com encara no tenim accés, no podem realitzar gaire més anàlisi… Encara que el més urgent és saber de què tractaran les esmentades comissions, si tindran algun tipus de coordinació amb la resta d’institucions depenents de la Conselleria de Cultura o de Presidència (com per exemple el ICIC, el Institut Ramon Llull…) i quina mena de resultats han d’oferir (informes, llibres blancs, recomanacions….)

Publicado en Consell de la Cultura | 1 comentario »

10. Marzo 2009 por admin.

Sempre és una bona notícia que un museu ampliï les seves instal·lacions, tal com va passar amb el Museu del Prado no fa gaires anys o la més recent aprovació, per part de l’Ajuntament de Barcelona de l’ampliació del Museu Picasso (la perla negra del ICUB en nombre de visitants: 1, 313 milions el 2008)…

Tanmateix, encara és millor notícia la creació d’un nou museu de nova planta per part de la Fundació Vila Casas al districte 22@ de Barcelona (ja té dos centres més al Baix Empordà dedicats un a la fotografia catalana i internacional i l’altre a la col·lecció d’escultures de la Fundació, més un altra, Espai VolArt amb dos espais dedicats a la promoció i exhibició de l’art contemporani, entre altres activitats…)

Però, què té d’important aquest nou museu, diverses qüestions: una què està integrament pagat per la Fundació i l’altra que estarà dedicat a la pintura i als pintors catalans que difíciment tindrien cap mena de possibilitat de ser exhibits en la xarxa de museus de la Generalitat de Catalunya (A nivell oficial es disposa de molt pocs museus d’art…). De qui parlem? D’artistes vius com: Agustí Puig, Salvador Juan Pere, Guerrero Medina, Enric Pladevall, José Luis Pascual, Robert Llimós, Jaume Plensa, Joaquim Chancho…

Un museu, on es podrà gaudir d’una obra artística que solsament es pot trobar en galeries d’art o en alguna exposició temporal i difícilment entraria a formar part del Museu Nacional d’Art de Catalunya i menys del fons del MACBA per les seves pròpies característiques estètiques…. 5.700 m2 per una col·lecció que comença amb 600 obres!

Un clar exemple del que pot fer un mecenes per la cultura, tot tenint en compte que la cultura no és gaire ben valorada pels corresponents departaments d’hisenda, a l’hora de desgravar les inversions (un 15% en impost de societat) … Una veritable llàstima, doncs en països molt més avançats en aquesta qüestió, com per exemple: França. aquesta xifra arriba al 60% per a empreses i al 66% per a persones (15% a Espanya)!

Una situació que demostra el poc interès que desperta a nivell governamental que la societat civil pugui impulsar la cultura! Per molt que la Generalitat de Catalunya promogui una Agència de Patrocini i Mecenatge. A més el seu lloc web està molt mal dissenyat! Si us plau!! Demanen una mica de més atenció cap a les persones que així i tot volien realitzar algun mecenatge!!

Publicado en Inversions culturals | 1 comentario »

1. Marzo 2009 por admin.

El proppassat dimecres s’anunciava que la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Girona invertiran 6,5 milions d’euros, entre 2009 i 2010,  per recuperar i promocionar patrimoni arquitectònic i museístic… (no s’ha dit la participació exacta de cada administració)

En un primer moment es pretén la rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (no hem d’oblidar que molt aviat formarà part de Centre d’Art Thyssen…), el Monestir de Santa Maria de Ripoll (ja era hora!), el Castell de Montsoriu, la Ciutadella de Roses (una altre instal·lació molt oblidada!) i el Monestir del Sant Sepulcre de Palera.

Però, sense oblidar la importància de recuperar un patrimoni arquitectònic d’alt valor cultural hi ha altres apartats que marcaran el futur de tots els museus gironins…

La millora del patrimoni museístic? En principi aquesta acció, valorada en 1,5 milions d’euros, es visibilitzarà mitjançant la creació de la Xarxa de Museus Locals de Girona (prevista en el Pla de Museus de Catalunya al igual que els SAM’s…)

En aquest aspecte, tanmateix, no hem d’oblidar que el proppassat mes de novembre de 2008, sis municipis costaners varen crear la Xarxa de Museus de la Costa Brava, en un intent d’aprofitar recursos, sobretot en màrqueting i crear una marca pròpia…

No obstant, a part de tenir un lloable sentit la missió i objectius d’aquesta xarxa: “L’objectiu d’aquesta Xarxa serà impulsar programes d’activitats conjuntes per a la promoció del patrimoni cultural (estudis, exposicions i publicacions), programes de formació del personal i per millorar la documentació dels museus.”

El problema de tot plegat s’albira (encara estem parlant de futur) de quin organisme o institució s’hauria d’encarregar d’aquests objectius…  es crearà de nova planta? Serà algun museu qui s’encarregarà? Ja veurem…

Però, cap a la part final de la nota de premsa de la Conselleria apareix un altre apartat del conveni que: “preveu convertir la Diputació de Girona, a través de la Casa de Cultura, en la interlocutora en matèria museística a la demarcació.”

En un principi, tot mantenint-se cautelós, sembla que sense ser l’encarregada oficial de la Xarxa de Museus Locals… la Fundació Casa de Cultura (Diputació de Girona) podrà “tallar el bacallà”! Una bona notícia (sempre amb prudència!) doncs el seu activisme cultural és prou remarcable en música, teatre, art, literatura, exposicions, formació..

En aquest sentit, valoro molt positivament la seva concepció de la cultura i de la seva difusió… Un aspecte que pot incidir de forma positiva en la concepció d’una veritable xarxa de museus, on els seus integrants se sentin escoltats, proveïts, formats i recolzats… quasi res!

Encara, que si la cosa no funciona, hauran de ser els propis museus locals que creïn les seves pròpies Xarxes de caire temàtic (la ja creada Costa Brava, unes possibles sobre el Pirineu Gironí o el Romànic…). La unió sempre fa la força!

Per acabar, hem de recordar que la Generalitat de Catalunya no es va oposar a la creació de la Xarxa de la Costa Brava i, inclús, se’ls ha concedit 12.000 euros.

Publicado en Inversions culturals | 1 comentario »

22. Febrero 2009 por admin.

En un bloc anterior us parlava de la cultura com a motor econòmic… avui mateix, La Vanguardia parla de la resistència que ofereix el consum cultural a la crisi (llibres, música… i un museu en concret: el MACBA) i de com s’encaren les empreses culturals aquest i el proper exercici econòmic (exercici per la davallada en patrocinadors i obstacles de trobar ajuts i subvencions).

En la ponència que vaig presentar el mes d’octubre de 2008 a la 1a Jornada en Difusió Cultural i WWW vaig posar (entre altres) al lloc web del MACBA com un model (no exacte, però amb tendències) d’aparador amb continguts molt atractius:  Ràdio Web MACBA, quaderns portàtils… claredat en els continguts i, sobretot, unes exposicions que han marcat al MACBA com un dels millors exponents de l’Art Contemporani a nivell internacional.

Què volem palesar amb tot aquest text? La dificultat de molts museus catalans de canalitzar la seva missió i objectius  (programa d’identitat) amb els necessaris recursos (lloc web, recerca i documentació, exposicions ben comissariades i adscrites a un projecte museogràfic amb cara i ulls…) com per fer-se atractius davant del públic, la crítica, els mitjans de comunicació i la resta de museus tant nacionals com internacionals…

No obstant, per ara no s’albira cap canvi en relació a ajuts i subvencions de lloc webs on els museus puguin indexar, documentar i difondre els seus continguts de forma prou atractiva… Per ara, sols ho han aconseguit els museus amb una Fundació al darrere (MACBA, Miró, Dalí….) no pas els de la Xarxa de Museus de la Generalitat amb algunes i honroses excepcions.

P.D: Potser sigui una percepció meva, però veig que a arrel d’algunes entrades que he anat realitzant cada vegada és més difícil trobar el meu bloc a Google…

Publicado en La cultura com a motor econòmic | Ningún comentario »

17. Febrero 2009 por admin.

El propassat dijous 12 de febrer el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras va inaugurar el primer Servei d’Atenció als Museus de Catalunya (SAM) a Lleida, que entre les seves funcions, hauria d’assessorar i cobrir les necessitats tècniques dels museus establerts en la seva zona de influència.

Sense descomptar altre funcions:

“El SAM també s’encarregarà de custodiar, conservar, documentar i possibilitar l’estudi del patrimoni museístic i dels materials procedents d’intervencions arqueològiques que es dipositin en les seves instal·lacions. També són funcions del SAM conèixer la situació i necessitats dels museus del seu àmbit territorial, supervisar i controlar els trasllats dels fons dels museus, coordinar i realitzar la restauració dels béns culturals mobles, coordinar les exposicions itinerants i informar sobre l’estat de conservació i condicions de difusió dels béns mobles que integren el patrimoni dels museus del seu àmbit territorial.” (Font: Conselleria de Cultura)

Aquest primer SAM és producte del Pla de Museus de Catalunya que ha de portar a la creació de més museus nacionals. Entre ells el de Ciències Socials que portarà a la desaparició els actuals museus d’antropologia, etnologia, història… en bé d’un gran macromuseu que encara no té definit el seu projecte museogràfic i científic, però si la reducció sistemàtica dels pressupostos dels museus que la formen (bé, en principi el d’història no sembla, per ara, que hagi de rebre) i la dimissió d’algun director de museu no gaire conforme amb aquesta planificació… No obstant, no és moment encara de criticar el projecte fins que no es vegi a la llum pública de forma efectiva.

Però, tornem a SAM… fins a quin punt tenen en compte les necessitats dels petits museus en la seva difusió i mediació? És a dir, fins a quin punt tenen en compte la gent del territori en la definició del museu, l’integren en el seu teixit social, el promouen a diversos nivells (comarcal, nacional, internacional…) com a centre turístic i de coneixement, faciliten a les escoles i als instituts l’accés al patrimoni amb activitats curriculars i extracurriculars…

La resposta no és senzilla, doncs depén de masses factors… com per exemple qui formarà aquest SAM personal nou d’alta qualificació… o el personal, també d’alta qüalificació pero molt ocupat, dels museus grans de Lleida ciutat?

Pot semblar poca cosa, però és molt díficil pensar en nous projectes si s’ha de coordinar el del seu propi museu amb la resta del territori. Ja veurem…

Publicado en SAM | 1 comentario »

8. Febrero 2009 por admin.

Si no fa gaires setmanes (11 de gener) parlàvem dels 18 milions € per al Art Romànic de la Caixa (hem d’afegir els 3,6 milions € per a la recuperació de 9 cellers modernistes…), és una excel·lent notícia que el CaixaForum de Barcelona presenti la primera (si no vaig errat) antologia del pintor Joaquim Mir (1873 - 1940) amb 80 obres que ja han format part de alguna exposició o ja estan de forma permanent (tal és el cas del MNAC amb alguna obra) en col·leccions… moltes d’elles privades i, per tant, no obertes al gran públic.

A més a més, si hi afegim que el CaixaForum ha posat com a Comissari de l’antològica a Francesc Miralles i Bofarull, el principal expert viu sobre la vida i l’obra de Joaquim Mir (per cert fou el primer director del MACBA i destituït poc abans de l’inauguració…) estem davant d’un dels grans esdeveniments culturals d’aquest principi de segle… No hem dit, que, naturalment, s’han organitzat diverses activitats al voltant de la seva obra.

Tanmateix, hem de felicitar-nos? que La Caixa mitjançant la seva Obra Social ens aporti veritables joies de l’art o promogui la recuperació del patrimoni… En un primer moment diria que no ho sé… Doncs, no sé si per falta de un bon pressupost o per la falta d’un pla director (o simplement d’un veritable programa d’identitat) sembla talment que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no compleix el que hauria de ser una de les seves funcions.. per exemple: promoure TOT l’art català entre tots els públics?

Però, ja en un segon terme, el projecte museogràfic i els recursos que aporta el CaixaForum a cadascun dels projectes culturals em refermen en una sola qüestió: és millor que un centre cultural que ni tant sols té la qualificació de museu, aporti, sense pagar entrada, un alt nivell d’exigència museística a la Ciutat de Barcelona respecte a grans capitals europees. Tot tenint en compte, al cap i a la fi, a tota Catalunya.. (Qui no ha visitat alguna exposició de la Fundació Obra Social de La Caixa a Tarragona, Lleida o Girona?).

No importa qui hi faci, sinò que ho faci i ho faci bé… i en això, els de CaixaForum ja tenen experiència (o com es diria: hi tenen la mà trencada!).

Publicado en Obra Social La Caixa | 1 comentario »

3. Febrero 2009 por admin.

L’ús del bloc, des de fa uns anys, és una activitat de caire mundial… i posseeix el valor de ser una plataforma de difusió de qualsevol mena de contingut (científic, personal, cultural, econòmic, tècnic, històric, polític…)

Però fins a quin punt els museus catalans en són conscients del seu poder de difusió? Aquesta qüestió ja ha estat debatuda més d’una vegada, i la seva resolució té a molt veure amb els recursos humans i de què ha de tractar el bloc.

No obstant, si podem parlar de museografia on-line (en podeu veure una ressenya sobre aquesta temàtica a l’observatori de museus de l’associació), perquè no considerar els blocs com un altra eina al servei de la difusió d’un museu….Tot havent-hi exemples de museus, preferentment anglosaxons, és molt destacable un bloc creat per la Institució de les Lletres Catalanes en motiu dels 70 anys de la pèrdua del l’estat de dret de la II República i en una temàtica molt concreta: “La ruta de l’exili” dels escriptors i intel·lectuals pertanyents a la Institució de les Lletres de la Generalitat republicana.

La coincidència de cadascun dels dies del 1939 on se situa el bloc amb l’actualitat, la entradeta diària que situa al lector en la mateixa tensió dels últims dies de la guerra, una descripció per part dels propis afectats de les seves vicissituds i problemes personals. Tot tenint en compte el valor literari dels seus testimonis… com Mercè Rodoreda, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili…aporten a aquest bloc un valor únic i irrepetible, tot convidant als lectors que amb els seus comentaris amplïin la documentació amb dades…

Un altre exemple, museístic, de poder immortalitzar un testimoni, més anònim però no menys important, és la secció de Testimonis Orals del Museu d’història de la immigració de Catalunya… on es poden trobar entrevistes i testimonis de població que sense tenir que fugir de la seva terra per les seves idees, si que va haver de fer-ho per no veure morir de gana als seus fills i parents… Tots ells són documents d’un excepcional valor per il·lustrar un determinat moment de la nostra història.  No obstant, no es presenten en forma de bloc…

Realitzar un bloc, on una institució aporti el seu coneixement mediat ha de complir una norma bàsica: apropar aquest coneixement de una forma amena al lector, amb textos curts, amb abundants exemples del que s’està parlant.. i, sobretot, amb la suficient capacitat de provocar una resposta activa a qui s’ho llegeixi… tingui el nivell cultural que tingui.

Com s’aconsegueix? Aportant un testimoni que connecti amb el lector… com la seguidíssima (milions d’internautes) història del soldat britànic Lamin en la Primera Guerra Mundial (un bloc en motiu del 90è aniversari de la finalització de la guerra).

Tot tenint en compte la temàtica sobre la guerra civil, hem trobat diversos blocs que acompleixen, en major o menor grau, aquestes premisses… i no sempre fets per institucions: per exemple “la Primera en el Peligro de la Libertad” parla dels primers moments del cop d’estat feixista i de com la Màlaga republicana va resistir mitjançant testimonis, cròniques periodístiques de l’època, anècdotes dels diversos llocs de la ciutats…

Tanmateix, en resum, ara que la Generalitat de Catalunya ha recolzat la idea de crear “La ruta de l’exili” tot publicant les entrades els mateixos dies de fa 70 anys… es podria donar suport a pemetre que museus i altres institucions que posseeixin patrimoni puguin disposar d’aquesta preciosa eina de difusió: un bloc on els testimonis aportin la contextualització necessària al motiu de la difusió (sigui industrial, artística, arquitectònica….)

Publicado en Difondre coneixement | 1 comentario »

26. Enero 2009 por admin.

Parlar de cultura s’esdevé, en certs moments, complicat… sobretot si parlem de la nostra identitat social i de la identitat personal. En aquests casos la política, la gestió cultural, l’educació, el bagatge personal i familiar… esdevenen elements cabdals per fonamentar una societat complexa i respectuosa amb la creació i la creativitat (esperem que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts esdevingui el seu catalitzador)

No obstant, el món de la cultura també té altres funcions… per exemple aprofitar el seu patrimoni, els seus coneixements i la seva capacitat de difondre’ls com a motor econòmic. No estem parlant d’augmentar el preu de l’entrada o fomentar un restaurant d’anomenada dins uns museu (en tot cas, no cobrirà pas les necessitats de la institució cultural..)… Sinó, d’establir les bases per aprofitar museus, teatre, patrimoni arquitectònic, ambiental, gastronòmic… en un mateix esforç de promoció, coordinació i producció.

El marc econòmic teòric? la constatació del sector quinari (un sector on integrem valors econòmics difícils d’assumir per altres sector econòmics, tals com la gestió de la cultura) com un motor que no depèn de cicles econòmics, ni de la pujada del preu de l’habitatge per generar beneficis econòmics i socials.

Una veritable gestió del territori en relació al seu patrimoni cultura, integrant-t’hi serveis (Hostaleria, agències de viatges, empreses de comunicació i promoció…) i gestió del coneixement (el món acadèmic hauria de “tenir” la obligació de establir estudis i de la seva divulgació amb l’ajuda de les administracions)…

Què aconseguiríem? La xarxa de parcs naturals disposa de centres d’interpretació mediambiental que generen un alt nombre de visites i la possibilitat d’articular serveis de guiatge, cercles d’amics, refugis i hostatge.. Per tant, perquè no estimular que la gestió d’un museu local en relació al seu territori pugui esdevenir el motor primigeni d’un punt d’atracció científic, divulgatiu i turístic tot l’any? Els resultats estimularien la creació de llocs de treball d’alta qualificació a TOT el territori i la potenciació del teixit econòmic local, comarcal i, en conjunt, nacional.

No hem d’oblidar que la seva visibilitat ha d’estar en consonància a Internet… Per tant, seria important, que a part d’anar alimentant la plataforma www.patrimoni.gencat… Cadascun d’aquests centres pogués disposar del seu propi lloc web, en diverses llengües, informació i documentació suficient com per establir-se focus d’atracció a la xarxa… i, de passada, a les visites físiques. Sense menystenir una bona gestió de les agències de viatges i dels serveis associats del territori. No és gens complicat, sols falta tenir una visió més global de la cultura i del territori… Un museu conegut té la seva capacitat de supervivència garantida i, a la vegada, és motiu d’orgull per la població que l’acull.

Publicado en La cultura com a motor econòmic | 1 comentario »